Si és un dret, cap desnonament més.
Si és un dret, cap especulador més.
El 31 de desembre de 2025 està prevista la finalització de la moratòria de desnonaments que incloïa el Reial decret 11/2020 del 31 de març, pel qual s'adoptaven mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.
La moratòria, però, no ha estat cap solució a la sagnia de desnonaments que pateix el nostre país. Només n'ha aturat 1 de cada 4, ja que els jutges no l'han aplicat en la majoria de casos.
A més d'un enduriment dels criteris judicials, ens trobem amb dispositius policials cada vegada més grans . Sobre el terreny, la situació a l'hora d'aturar molts desnonaments és pitjor que mai.
La caiguda de la moratòria servirà, però, per accelerar el procés d'expulsió de la classe treballadora, provocant que els primers sis mesos ja ens trobem amb dades de desnonaments similars als pitjors moments de la crisi hipotecària, quan els bancs deixaven cada mes milers de persones al carrer.
Quinze anys després d'aquella situació dramàtica,la realitat al voltant del dret a l'habitatge ha canviat poc. Tot i la presència i victòries parcials del sindicalisme d'habitatge, avui dia, cada vegada més sectors de la societat tenen dificultats per accedir a un habitatge en condicions dignes.
Per contra, les institucions públiques s'han negat reiteradament a aplicar les mesures que caldria per fer efectiu el dret.
Tot i la constant dramatització de rendistes i especuladors, l'habitatge encara es tracta com una mercaderia, les lleis estan fetes a la seva mida, les principals institucions treballen al seu servei i el negoci immobiliari no ha parat de créixer sostingut sobre lloguers inassolibles, l'expulsió dels veïns i veïnes, i l'entrada de fons d'inversió i de capital estranger de forma massiva.
Per això, el moviment per l'habitatge assenyalem als especuladors i rendistes com els màxims responsables de la dificultat crònica d'accés a una llar, així com la seva hipocresia quan reiteren que el compliment del dret a l'habitatge és compatible amb el seu negoci i els seus privilegis.
Tanmateix, assenyalem la complicitat de les institucions i sectors de l'aparell judicial que, de manera proactiva, apliquen criteris restrictius en contra de qui pot perdre la casa.
Es tracta de jutges que apliquen criteris subjectius, comitives judicials que neguen qualsevol mena de marge a les famílies o els diferents col·legis professionals que fa temps que actuen com un lobby en favor del sector immobiliari.
L'habitatge no és un dret si no s'assegura la seva efectivitat i es persegueix qui actua en contra.La condició mínima per acabar amb qualsevol desnonament és acabar amb els que fan negoci dels drets bàsics i ens expulsen de les nostres llars.
El sindicalisme d'habitatge exigim anar molt més enllà de qualsevol possible moratòria. Volem l'aturada de tots els desnonaments de persones sense alternativa residencial de manera indefinida, així com la prohibició de les compres especulatives, causa directa de l'augment dels preus i les dificultat d'accés a una llar.
Els col·lectius impulsors del manifest, ens disposem a lluitar per mesures que facin baixar de veritat els preus de l'habitatge i treure les cases de les mans d'especuladors i inversors per posar-les al servei del poble.
Davant de l'evidència que les institucions públiques han renunciat a fer efectiu el dret a l'habitatge, apel·lem al conjunt de la classe treballadora a organitzar-se per fer efectives aquestes demandes, reforçar els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge i continuar plantant-nos davant de cada casa que vulguin desnonar.
Manifest conjunt amb la Taula Sindical d'Habitatge formada per Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, Sindicat de Llogateres de Catalunya, Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i PAHs catalanes.