La COSHAC davant la caiguda dels Decrets i les mobilitzacions d'aquests dies
El Congrés dels Diputats acaba de derogar, els dos decrets llei d'habitatge que el Consell de Ministres havia aprovat aquesta setmana. Els decrets ni tan sols reflectien les demandes que els Sindicatos de Inquilinas havien fet, i menys encara les demandes generals del moviment per l'habitatge, però encara així, els interessos d'especuladors i rendistes han passat per davant de qualsevol avenç en matèria d'habitatge.
El Govern de Sánchez ha fet un últim intent per salvar la legislatura, aprovant el mínim raonable per desmobilitzar i intentant no quedar com el partit dels interessos del sector immobiliari. Tot i aquests esforços, augmenten les possibilitats d'unes eleccions avançades i ens trobem davant d'un possible punt d'inflexió en la lluita, amb una consigna que pren força: vaga general.
Hem de celebrar que la feina del moviment per l'habitatge estigui cristal·litzant en unes mobilitzacions com aquestes, que en menys de dues setmanes han sacsejat la realitat política, i cal també reconèixer a les companyes dels Sindicatos de Inquilinas la feina feta i la capacitat que han tingut per fer d'un desnonament com el de Maricarmen, un detonant del malestar social que fa anys que va a més.
Si les mobilitzacions han aconseguit moure la realitat política fins aquest punt, necessitem caminar cap a altres formes de lluita que ens permetin arribar a disputar millores reals i més profundes. Només d'aquesta manera serem capaces d'arrencar-li al capital el dret a un habitatge digne.
Els decrets que no s'han aprovat
Els decrets tombats avui no incloïen la totalitat del “Decret Maricarmen”, les mesures eren completament insuficients i a més algunes tenien data de caducitat. Cal recordar, a tall d'exemple, l'antiga moratòria de desnonaments, que només ha estat aturant un percentatge petit d'aquests –un de cada quatre– mentre els discursos del govern progressista servien per amagar aquesta realitat.
El primer dels dos decrets anunciava també el foment d'habitatge assequible i l'increment del parc públic, però en llegir la lletra petita, no hi havia cap mesura més enllà de buscar més inversió privada per a la construcció d'habitatge de protecció oficial, i el traspàs d'immobles patrimoni de l'Estat a la nova entitat Casa 47. Ja no parlem d'expropiació, és que ni tan sols es contemplaven mecanismes de compra d'habitatge privat per ampliar el parc públic. El model d'“habitatge assequible” que el govern està promovent, a més, exclou de l'accés als sectors amb rendes més baixes.
A més, el primer decret incloïa una sèrie de mesures que el sindicalisme d'habitatge no pot acceptar. Amb l'excusa d'acontentar Junts –sense èxit–, s'establia un marc de bonificacions fiscals als rendistes que hauria suposat, de facto, un projecte de fiscalitat regressiva que acabaria carregant els seus costos futurs sobre la mateixa classe treballadora, en forma de retallades o deteriorament de serveis públics. Cap millora en matèria d'habitatge pot fer-se a canvi de mesures d'aquest tipus: han de ser els especuladors els que assumeixin els costos de la crisi.
Dit això, cal valorar els elements positius de les mesures que s'anaven a aprovar. La nova normativa contra els desnonaments, encara lluny de ser universal, hauria suposat un respir per un bon nombre de famílies. Altres, com les pròrrogues automàtiques o la facilitació del retorn de les fiances haurien suposat un alleugeriment del patiment de la classe treballadora, a més de poder servir com a eines per a l'acció sindical als nostres col·lectius. No aconseguir mesures tan de mínims com aquestes és un cop dur per la nostra gent.
Ara, però, necessitem superar aquest marc. Des del moviment per l'habitatge hem de posar sobre la taula unes reivindicacions més estructurals pel que fa al problema de l'habitatge, entorn de les quals puguem construir una lluita més àmplia. Un programa –de mínims– que per nosaltres ha de passar per prohibició real dels desnonaments, per la baixada de preus vinculada als salaris de la classe treballadora, o per l'ampliació del parc d'habitatge públic mitjançant l'expropiació de pisos buits i de grans especuladors.
Les properes passes
Les mobilitzacions d'aquests dies estan aconseguint treure gent nova al carrer, trencant amb un cert desànim i apatia que estaven instal·lats i desplegant formes de protesta, com les acampades, que busquen expressar el malestar i la ràbia. En aquest context, el paper de les organitzacions d'habitatge ha de ser que aquesta lluita sigui encara més gran i combativa, i que pugui interpel·lar al màxim de sectors. Aquest pas endavant, que venim treballant des de fa un any, és la vaga general, que passa també per fer de la problemàtica d'habitatge una qüestió de tota la nostra classe i de les diferents organitzacions del moviment obrer i popular.
En els pròxims dies tenim diverses propostes i iniciatives importants:
- Aquest vespre, convoquem talls de carreteres a Barcelona i animem a fer que tothom tiri endavant accions que puguin trencar amb qualsevol possibilitat de desmobilitzar-nos.
- La manifestació de dissabte 3 d'octubre, entre Plaça Espanya i l'Hospitalet, inicialment convocada pel suïcidi de la companya Olga, serà un punt clau en les mobilitzacions d'aquests dies. Algunes ciutats –com Girona– també estan movent les seves convocatòries.
- A partir de la setmana que ve, donarem continuïtat a les mobilitzacions en forma d'aturada de desnonaments, accions de bloqueig i altres que puguin venir.
- Necessitem consolidar la força mostrada aquests dies en les estructures del sindicalisme d'habitatge o en altres organitzacions obreres i populars. L'auge de les mobilitzacions ha de ser capaç de reforçar les estructures sindicals existents i enfortir la lluita a llarg termini.
- Conjuntament amb el sindicalisme laboral combatiu i altres sectors del moviment popular, hem de destinar esforços a la construcció d'un moviment unitari i a generar les condicions necessàries per caminar cap a una vaga general, que aturi la producció i la normalitat i que posi al centre la qüestió de l'habitatge, dels salaris i del cost de la vida.
La lluita és l'únic camí. Ens veiem als carrers!
2 d'octubre de 2026